______________Resum final i conclusions

Dins de l’EAIA Municipal de Tarragona, es va valorar la necessitat i l’oportunitat de portar a terme un treball més intensiu i concret amb un grup de famílies acollidores de les quals en fa un seguiment l’EAIA i amb les quals l’educador hi intervé d’una manera més constant i continuada ja que ten algun nebot, nét, germà o cosí acollit.

Es tracta doncs d’oferir un suport i un acompanyament a aquestes famílies, dedicant un espai on puguin exposar els seus dubtes, pors, preocupacions i dificultats que viuen dia a dia amb els infants acollits, i també, alhora, poder intercanviar experiències amb les famílies participants del curs.

El treball amb les famílies acollidores és una assignatura pendent dins dels equips de l’EAIA i un aspecte prou abandonat pel conjunt d’administracions locals. Aquestes famílies per part de l’administració reben una prestació econòmica d’acolliment que és una ajuda per a aquestes famílies i reben també el seguiment i el “control” per part de l’EAIA, però som de l’opinió que no n’hi ha prou. Crec que aquestes famílies es mereixen l’agraïment dels professionals i de la societat en general per la tasca que estan realitzant amb aquests infants, que, com hem pogut comprovar, és un camí llarg i ple d’obstacles. Estem parlant de famílies que no són professionals, que no han triat la situació que estan vivint, més aviat els ha “tocat” suplir la tasca dels pares. Les famílies acullen als infants de bon grat, però no em d’oblidar que és una situació molt diferent acollir a un nen/a que decidir tenir un fill propi.

El programa, que forma part del Programa de Famílies Cangur de l’Obra Social de “La Caixa”, l’he adaptat per a ser portat a l’EAIA(equip d’atenció a la infància i adolescència en alt risc social) de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, que, entre altres funcions, és l’equip encarregat de valorar quina és la millor opció o la que provoca un dany menor, per aquell infant que ha de ser separat dels seus pares. Les educadores socials de l’equip d’EAIA són les encarregades de dinamitzar les sessions setmanals on hi assisteixen una desena de famílies, majoritàriament avis i oncles que tenen delegada la guarda d’algun infant o adolescent del seu nucli familiar.

L’acolliment familiar és una resposta a la necessitat d‘un context familiar per part de nens i nenes els pares dels quals no es poden fer càrrec ni de l’atenció que necessiten ni de la seva educació d’una manera més o menys prolongada. A Catalunya, aproximadament el 42% dels infants que resten sota la tutela de la Generalitat, es troben en mesura d’acolliment en família extensa. És considera una bona opció mantenir el nen en contacte amb el seu entorn més immediat i natural, ja que és un context en el qual és conegut i estimat i on queda facilitada la probabilitat de mantenir contacte amb els pares. No obstant això, és important assenyalar que aquet tipus d’acolliment no sempre és una opció possible (hi ha d’haver parents disposats a constituir-se en alternativa familiar per a nen o la nena) ni desitjable (els acolliments en família extensa no poden ser acolliments d segona categoria, en els quals les famílies no tinguin les qualitats adequades). Així, els familiars acollidors han d’estar preparats per proporcionar seguretat, per garantitzar el benestar, per cobrir les necessitats de tota mena i per sortir-se’n amb els contactes i la vinculació amb la família biològica.

L’acolliment familiar contempla dues modalitats, i així ho expressa la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència, on parla de l’acolliment familiar simple en família extensa i de l’acolliment familiar permanent quan es preveu que el desemparament del infant serà definitiu.

Aquests tipus d’acolliment, necessiten tants suports, recursos i intervencions professionals com qualsevol altre modalitat d’acolliment. És per això, que, després de constatar-ho amb l’experiència dels professionals que hi treballen dia a dia, es va plantejar la necessitat de realitzar un curs de formació on les famílies que acullen a nens poguessin dir la seva i sentir-se més acompanyats en tan important responsabilitat, a l’hora que se’ls ofereixen enes i estratègies per afrontar amb èxit la quotidianitat.

Així doncs, el que s’està pretenent és afavorir el coneixement de les famílies que decideixen acollir un nen o nena en uns aspectes fonamentals: aspectes actitudinals i emocionals, desenvolupament d’habilitats que permetin afrontar d’una manera competent la tasca d’educar un nen en totes les seves necessitats i aspectes concrets i per últim, aspectes cognitius relacionats amb el procés de l’acolliment i el seus drets i deures.

Per portar a terme aquests objectius, s'aprofundeix en diferents temes que són d’interès i que preocupen a les famílies: els rols diferencials, el desenvolupament evolutiu en les diferents etapes de creixement, les relacions que s’estableixen amb els pares biològics, els diferents estils educatius, la gestió positiva del conflicte, la prevenció de les conductes de risc, el reforç personal a les persones acollidores i la relació amb la comunitat i utilització de recursos.

Aquest programa no s’havia dut a terme abans a l’EAIA i és una acció que, si es valora positivament, podria quedar consolidada a l’EAIA com una eina més de suport i acompanyament a aquestes famílies acollidores que estan brindant als infants i adolescents que tenen acollits l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se en un entorn familiar que els aporta la seguretat i la protecció que necessiten. Fins ara, aquest suport i acompanyament sempre s’havia fet de forma individual amb cada família i ara, sent aquesta una de les innovacions més importants, la intervenció es fa a més a més de forma grupal. El fet de treballar en grup fa que les famílies acollidores coneguin altres famílies que també ho són i que segurament han passat i estan passant per situacions molt semblants a la seva. Aquesta identificació entre les famílies fa que la intervenció sigui molt més profitosa.

En aquest moment ja s’han portat a terme la majoria de les sessions en les que ja hem treballat molts dels aspectes previstos en el programa. Les sessions són de dues hores setmanals i es duen a terme al Centre Cívic de Bonavista. La dinàmica que s’utilitza és de fer una estona d’acollida a l’arribada i una estona de cafè amb tertúlia informal al fina de la sessió.

Les famílies valoren que l’experiència està sent molt positiva, els ajuda a expressar els seus sentiments, pors, dificultats, dubtes i èxits en relació a la tasca d’acollidors. Els acollidors i acollidores han agafat confiança entre ells, s’ha creat un clima de treball i de reflexió molt enriquidor en el qual tots es senten molt a gust. Aquest fet ha provocat que les famílies expressin amb certa profunditat les seves pròpies situacions familiars i els seus sentiments davant de les diferents situacions que han viscut respecte a l’acolliment. S’han sentit identificats/ades amb les històries de vida dels seus companys, han vist que no estan sols/es i que hi ha diferents formes d’afrontar tot allò que estan vivint. El fet que hi hagi famílies que fa poc que tenen a un infant acollit i d’altres que ja fa anys que ho són, fa que entre elles puguin escoltar vivències de primera mà que ens atrevim a dir que faciliten la nostra tasca. És sabut que el missatge rebut entre iguals té més pes significatiu que el missatge de professional a usuari i, com que ho sabem i ho reconeixem, pensem que el millor que podem fer és utilitzar-ho.

Actualment, l’equip de l’EAIA i jo en particular, estem especialment satisfetes de l’evolució que estan fent les famílies davant dels nostres ulls. Hem pogut comprovar que els faltava una mica d’empenta per a fer i dir coses que tenien latents i que fins ara no havien trobat la forma o el canal de materialitzar-les, expressar-les i donar-les forma. Han sorgit ja dues iniciatives: una és que estan participant de forma activa en el blog que hem creat pel programa de famílies acollidores expressant tot allò que els amoïna, opinant sobre els temes que tractem a les sessions, consultant el material que hi anem penjant. Per a aquestes persones, la majoria de les quals el PC era un gran desconegut per a ells, han perdut la por i s’han deixat anar perquè el tema els interessa i veuen que en poden treure un profit a nivell personal. L’altra iniciativa a la que feia referència encara no és una realitat però és una idea sorgida de les mateixes persones que participen al curs i que ens ha semblat que valia la pena donar també un cop de mà. Les famílies s’han adonat que tenen moltes coses que compartir, que aprenen, es desfoguen, en fi, gaudeixen quan es troben i han decidit de muntar una associació de famílies acollidores extenses. Ells mateixos estan començant a moure’s per a engegar aquesta aventura que ens sembla tant interessant.

De cara al futur, és important valorar la continuïtat d’aquest tipus de trobades i que les administració recolzi i fomenti aquestes iniciatives de cooperació i participació entre les famílies acollidores extenses. És una forma de conèixer i compartir experiències i de fomentar l’aprenentatge de les famílies i, alhora, ajuda als professionals a entendre i a poder millorar la feina del dia a dia en aquest àmbit.

Així que la meva experiència com a psicopedagoga en pràctiques, realitzant aquestes sessions de formació està sent, (encara no ha acabat, queden dues sessions), molt enriquidora i profitosa. He pogut constatar la dificultat de posar-te davant d’una grup de persones adultes que han viscut i estant vivint situacions emocionalment molt dures i proposar diferents maneres de plantejar i d’abordar les seves dificultats. Al principi en semblava incoherent el fet de fer d’”experta” i valorar les situacions i dubtes que les famílies em proposaven, però poc a poc he anat veient que el que realment esperen aquestes famílies és diferents opcions de fer les coses, que entre tots, donem la volta a les qüestions i proposem situacions. Sí que he pogut expressar en diferents ocasions com abordar directament amb els infants algunes coses, com per exemple, com s’ha de dir i quan que són acollits o perquè no poden estar amb els seus pares. Són qüestions que realment preocupen als acollidors ja que saben que ho ha de fer, però que no volen de cap manera ferir als infants ni que això que els pugui provocar una reacció a negativa a llarg plaç.
Així que he vist que pogut fer la funció de mediadora entre les dificultats dels usuaris i les seves pròpies potencialitats i capacitats.

_______________Avaluació de la sessió 9 (1.12.10)

Sessió: 9. Continuació de la Gestió Positiva del Conflicte

Assistents: Assisteixen 9 persones

Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament?
Avui he decidit continuar amb el tema del conflicte ja que encara quedaven dues activitats per a fer, les famílies i han estat d’acord i penso que aquestes dues activitats són imprescindibles per a poder tancar el tema. El fet d’encetar el tema del conflicte i no tancar-lo per a passar a un altre tema no em va semblar correcte i penso que les activitats ja fetes deixaven de tenir sentit i no se’ls donava una continuïtat. Així que he presentat les dues activitats, una en la que veiem diferents situacions d’acolliment amb diferents situacions conflictives i la segona que tracta d’una situació conflictiva vista pels diferents personatges que la protagonitzen. S’ha entès perfectament la presentació.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació?
El fet d’haver presentat les dues activitats al principi ha fet que fos fàcil entendre la dinàmica de tota la sessió d’avui, encara que s’ha hagut de tallar una mica la primera activitat per a que donés temps de fer la segona.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió?
Els participants han entès de seguida el missatge que es pretenia de cada activitat i han pogut exposar vivències pròpies en primera persona que estan relacionades amb el que avui s’ha tractat. El fet d’haver de fer de mediadors entre els infants que tenen acollits i els pares biològics és en el que han de dipositar més esforços, aquesta ha estat una de les conclusions a les que han arribat.
Objectius de la sessió:
Els objectius d’avui ja anaven encaminats a tenir present les diferents visions d’un mateix conflicte i el procés per a la seva solució. Realment ha quedat palès que s’han treballat i que les famílies hi ha reflexionat.
Dinamització del grup:
El grup en aquestes altures ja funciona gairebé sol, s’ha creat un ambient molt propici per a la reflexió i les famílies ja comencen a dir si tot això s’acaba aquí ja que tenen ganes de més...
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
La propera sessió ja passarem al desenvolupament evolutiu, el tema del conflicte queda tancat. Es plantejarà a les famílies si realment voldria continuar amb el programa.

______________Avaluació de la sessió 8 (24.11.10)

Sessió: 8. Gestió positiva del conflicte

Assistents:
Assisteixen 8 persones
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament? Els temes a tractar avui ja van ser encetats la setmana passada, així que gairebé no ha calgut presentació, tan sols un recordatori.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació? Avui també hem estat la primera estona (30 min) fent el blog i després ja hem anat a la sala i ens hem posat en el tema.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió? Avui ha costat una mica més ja que es pretenia que cadascuna de les famílies presentessin conflictes que els han passat o que estan vivint actualment i no n’han sortit masses. Pot ser que no haguem presentat bé allò que es pretenia.
Objectius de la sessió:
Avui preteníem exclusivament aprendre a identificar els conflictes, les seves diferents tipologies i els factors que hi intervenen i això ho valoro com ha assolit.
Dinamització del grup:
Avui han estat menys els participants i això s’ha notat en el funcionament del grup, la participació ha estat menor.
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
No ha donat temps a realitzar totes les activitats planificades i ara toca pensar en si el proper dia continuem amb el conflicte, que seria necessari ja que ens hem quedat amb la identificació i hem de treballar la solució, o, tractar-lo per sobre i iniciar un nou tema ja que si no, no donarà temps a que es pugui tractar.