______________Resum final i conclusions
Dins de l’EAIA Municipal de Tarragona, es va valorar la necessitat i l’oportunitat de portar a terme un treball més intensiu i concret amb un grup de famílies acollidores de les quals en fa un seguiment l’EAIA i amb les quals l’educador hi intervé d’una manera més constant i continuada ja que ten algun nebot, nét, germà o cosí acollit.
Es tracta doncs d’oferir un suport i un acompanyament a aquestes famílies, dedicant un espai on puguin exposar els seus dubtes, pors, preocupacions i dificultats que viuen dia a dia amb els infants acollits, i també, alhora, poder intercanviar experiències amb les famílies participants del curs.
El treball amb les famílies acollidores és una assignatura pendent dins dels equips de l’EAIA i un aspecte prou abandonat pel conjunt d’administracions locals. Aquestes famílies per part de l’administració reben una prestació econòmica d’acolliment que és una ajuda per a aquestes famílies i reben també el seguiment i el “control” per part de l’EAIA, però som de l’opinió que no n’hi ha prou. Crec que aquestes famílies es mereixen l’agraïment dels professionals i de la societat en general per la tasca que estan realitzant amb aquests infants, que, com hem pogut comprovar, és un camí llarg i ple d’obstacles. Estem parlant de famílies que no són professionals, que no han triat la situació que estan vivint, més aviat els ha “tocat” suplir la tasca dels pares. Les famílies acullen als infants de bon grat, però no em d’oblidar que és una situació molt diferent acollir a un nen/a que decidir tenir un fill propi.
El programa, que forma part del Programa de Famílies Cangur de l’Obra Social de “La Caixa”, l’he adaptat per a ser portat a l’EAIA(equip d’atenció a la infància i adolescència en alt risc social) de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, que, entre altres funcions, és l’equip encarregat de valorar quina és la millor opció o la que provoca un dany menor, per aquell infant que ha de ser separat dels seus pares. Les educadores socials de l’equip d’EAIA són les encarregades de dinamitzar les sessions setmanals on hi assisteixen una desena de famílies, majoritàriament avis i oncles que tenen delegada la guarda d’algun infant o adolescent del seu nucli familiar.
L’acolliment familiar és una resposta a la necessitat d‘un context familiar per part de nens i nenes els pares dels quals no es poden fer càrrec ni de l’atenció que necessiten ni de la seva educació d’una manera més o menys prolongada. A Catalunya, aproximadament el 42% dels infants que resten sota la tutela de la Generalitat, es troben en mesura d’acolliment en família extensa. És considera una bona opció mantenir el nen en contacte amb el seu entorn més immediat i natural, ja que és un context en el qual és conegut i estimat i on queda facilitada la probabilitat de mantenir contacte amb els pares. No obstant això, és important assenyalar que aquet tipus d’acolliment no sempre és una opció possible (hi ha d’haver parents disposats a constituir-se en alternativa familiar per a nen o la nena) ni desitjable (els acolliments en família extensa no poden ser acolliments d segona categoria, en els quals les famílies no tinguin les qualitats adequades). Així, els familiars acollidors han d’estar preparats per proporcionar seguretat, per garantitzar el benestar, per cobrir les necessitats de tota mena i per sortir-se’n amb els contactes i la vinculació amb la família biològica.
L’acolliment familiar contempla dues modalitats, i així ho expressa la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència, on parla de l’acolliment familiar simple en família extensa i de l’acolliment familiar permanent quan es preveu que el desemparament del infant serà definitiu.
Aquests tipus d’acolliment, necessiten tants suports, recursos i intervencions professionals com qualsevol altre modalitat d’acolliment. És per això, que, després de constatar-ho amb l’experiència dels professionals que hi treballen dia a dia, es va plantejar la necessitat de realitzar un curs de formació on les famílies que acullen a nens poguessin dir la seva i sentir-se més acompanyats en tan important responsabilitat, a l’hora que se’ls ofereixen enes i estratègies per afrontar amb èxit la quotidianitat.
Així doncs, el que s’està pretenent és afavorir el coneixement de les famílies que decideixen acollir un nen o nena en uns aspectes fonamentals: aspectes actitudinals i emocionals, desenvolupament d’habilitats que permetin afrontar d’una manera competent la tasca d’educar un nen en totes les seves necessitats i aspectes concrets i per últim, aspectes cognitius relacionats amb el procés de l’acolliment i el seus drets i deures.
Per portar a terme aquests objectius, s'aprofundeix en diferents temes que són d’interès i que preocupen a les famílies: els rols diferencials, el desenvolupament evolutiu en les diferents etapes de creixement, les relacions que s’estableixen amb els pares biològics, els diferents estils educatius, la gestió positiva del conflicte, la prevenció de les conductes de risc, el reforç personal a les persones acollidores i la relació amb la comunitat i utilització de recursos.
Aquest programa no s’havia dut a terme abans a l’EAIA i és una acció que, si es valora positivament, podria quedar consolidada a l’EAIA com una eina més de suport i acompanyament a aquestes famílies acollidores que estan brindant als infants i adolescents que tenen acollits l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se en un entorn familiar que els aporta la seguretat i la protecció que necessiten. Fins ara, aquest suport i acompanyament sempre s’havia fet de forma individual amb cada família i ara, sent aquesta una de les innovacions més importants, la intervenció es fa a més a més de forma grupal. El fet de treballar en grup fa que les famílies acollidores coneguin altres famílies que també ho són i que segurament han passat i estan passant per situacions molt semblants a la seva. Aquesta identificació entre les famílies fa que la intervenció sigui molt més profitosa.
En aquest moment ja s’han portat a terme la majoria de les sessions en les que ja hem treballat molts dels aspectes previstos en el programa. Les sessions són de dues hores setmanals i es duen a terme al Centre Cívic de Bonavista. La dinàmica que s’utilitza és de fer una estona d’acollida a l’arribada i una estona de cafè amb tertúlia informal al fina de la sessió.
Les famílies valoren que l’experiència està sent molt positiva, els ajuda a expressar els seus sentiments, pors, dificultats, dubtes i èxits en relació a la tasca d’acollidors. Els acollidors i acollidores han agafat confiança entre ells, s’ha creat un clima de treball i de reflexió molt enriquidor en el qual tots es senten molt a gust. Aquest fet ha provocat que les famílies expressin amb certa profunditat les seves pròpies situacions familiars i els seus sentiments davant de les diferents situacions que han viscut respecte a l’acolliment. S’han sentit identificats/ades amb les històries de vida dels seus companys, han vist que no estan sols/es i que hi ha diferents formes d’afrontar tot allò que estan vivint. El fet que hi hagi famílies que fa poc que tenen a un infant acollit i d’altres que ja fa anys que ho són, fa que entre elles puguin escoltar vivències de primera mà que ens atrevim a dir que faciliten la nostra tasca. És sabut que el missatge rebut entre iguals té més pes significatiu que el missatge de professional a usuari i, com que ho sabem i ho reconeixem, pensem que el millor que podem fer és utilitzar-ho.
Actualment, l’equip de l’EAIA i jo en particular, estem especialment satisfetes de l’evolució que estan fent les famílies davant dels nostres ulls. Hem pogut comprovar que els faltava una mica d’empenta per a fer i dir coses que tenien latents i que fins ara no havien trobat la forma o el canal de materialitzar-les, expressar-les i donar-les forma. Han sorgit ja dues iniciatives: una és que estan participant de forma activa en el blog que hem creat pel programa de famílies acollidores expressant tot allò que els amoïna, opinant sobre els temes que tractem a les sessions, consultant el material que hi anem penjant. Per a aquestes persones, la majoria de les quals el PC era un gran desconegut per a ells, han perdut la por i s’han deixat anar perquè el tema els interessa i veuen que en poden treure un profit a nivell personal. L’altra iniciativa a la que feia referència encara no és una realitat però és una idea sorgida de les mateixes persones que participen al curs i que ens ha semblat que valia la pena donar també un cop de mà. Les famílies s’han adonat que tenen moltes coses que compartir, que aprenen, es desfoguen, en fi, gaudeixen quan es troben i han decidit de muntar una associació de famílies acollidores extenses. Ells mateixos estan començant a moure’s per a engegar aquesta aventura que ens sembla tant interessant.
De cara al futur, és important valorar la continuïtat d’aquest tipus de trobades i que les administració recolzi i fomenti aquestes iniciatives de cooperació i participació entre les famílies acollidores extenses. És una forma de conèixer i compartir experiències i de fomentar l’aprenentatge de les famílies i, alhora, ajuda als professionals a entendre i a poder millorar la feina del dia a dia en aquest àmbit.
Així que la meva experiència com a psicopedagoga en pràctiques, realitzant aquestes sessions de formació està sent, (encara no ha acabat, queden dues sessions), molt enriquidora i profitosa. He pogut constatar la dificultat de posar-te davant d’una grup de persones adultes que han viscut i estant vivint situacions emocionalment molt dures i proposar diferents maneres de plantejar i d’abordar les seves dificultats. Al principi en semblava incoherent el fet de fer d’”experta” i valorar les situacions i dubtes que les famílies em proposaven, però poc a poc he anat veient que el que realment esperen aquestes famílies és diferents opcions de fer les coses, que entre tots, donem la volta a les qüestions i proposem situacions. Sí que he pogut expressar en diferents ocasions com abordar directament amb els infants algunes coses, com per exemple, com s’ha de dir i quan que són acollits o perquè no poden estar amb els seus pares. Són qüestions que realment preocupen als acollidors ja que saben que ho ha de fer, però que no volen de cap manera ferir als infants ni que això que els pugui provocar una reacció a negativa a llarg plaç.
Així que he vist que pogut fer la funció de mediadora entre les dificultats dels usuaris i les seves pròpies potencialitats i capacitats.
_______________Avaluació de la sessió 9 (1.12.10)
Sessió: 9. Continuació de la Gestió Positiva del Conflicte
Assistents: Assisteixen 9 persones
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament?
Avui he decidit continuar amb el tema del conflicte ja que encara quedaven dues activitats per a fer, les famílies i han estat d’acord i penso que aquestes dues activitats són imprescindibles per a poder tancar el tema. El fet d’encetar el tema del conflicte i no tancar-lo per a passar a un altre tema no em va semblar correcte i penso que les activitats ja fetes deixaven de tenir sentit i no se’ls donava una continuïtat. Així que he presentat les dues activitats, una en la que veiem diferents situacions d’acolliment amb diferents situacions conflictives i la segona que tracta d’una situació conflictiva vista pels diferents personatges que la protagonitzen. S’ha entès perfectament la presentació.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació?
El fet d’haver presentat les dues activitats al principi ha fet que fos fàcil entendre la dinàmica de tota la sessió d’avui, encara que s’ha hagut de tallar una mica la primera activitat per a que donés temps de fer la segona.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió?
Els participants han entès de seguida el missatge que es pretenia de cada activitat i han pogut exposar vivències pròpies en primera persona que estan relacionades amb el que avui s’ha tractat. El fet d’haver de fer de mediadors entre els infants que tenen acollits i els pares biològics és en el que han de dipositar més esforços, aquesta ha estat una de les conclusions a les que han arribat.
Objectius de la sessió:
Els objectius d’avui ja anaven encaminats a tenir present les diferents visions d’un mateix conflicte i el procés per a la seva solució. Realment ha quedat palès que s’han treballat i que les famílies hi ha reflexionat.
Dinamització del grup:
El grup en aquestes altures ja funciona gairebé sol, s’ha creat un ambient molt propici per a la reflexió i les famílies ja comencen a dir si tot això s’acaba aquí ja que tenen ganes de més...
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
La propera sessió ja passarem al desenvolupament evolutiu, el tema del conflicte queda tancat. Es plantejarà a les famílies si realment voldria continuar amb el programa.
______________Avaluació de la sessió 8 (24.11.10)
Sessió: 8. Gestió positiva del conflicte
Assistents:
Assisteixen 8 persones
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament? Els temes a tractar avui ja van ser encetats la setmana passada, així que gairebé no ha calgut presentació, tan sols un recordatori.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació? Avui també hem estat la primera estona (30 min) fent el blog i després ja hem anat a la sala i ens hem posat en el tema.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió? Avui ha costat una mica més ja que es pretenia que cadascuna de les famílies presentessin conflictes que els han passat o que estan vivint actualment i no n’han sortit masses. Pot ser que no haguem presentat bé allò que es pretenia.
Objectius de la sessió:
Avui preteníem exclusivament aprendre a identificar els conflictes, les seves diferents tipologies i els factors que hi intervenen i això ho valoro com ha assolit.
Dinamització del grup:
Avui han estat menys els participants i això s’ha notat en el funcionament del grup, la participació ha estat menor.
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
No ha donat temps a realitzar totes les activitats planificades i ara toca pensar en si el proper dia continuem amb el conflicte, que seria necessari ja que ens hem quedat amb la identificació i hem de treballar la solució, o, tractar-lo per sobre i iniciar un nou tema ja que si no, no donarà temps a que es pugui tractar.
______________Avaluació de la sessió 7 (17.11.10)
Sessió: 7. La Gestió positiva del conflicte. Inici funcionament Blog
Assistents:
El dia 17 assisteixen 10 persones i el dia 24, 8 persones.
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament? En el plantejament de la sessió d’avui hi ha hagut una innovació que no estava prevista el pla de treball. S’ha iniciat un blog del programa formatiu de famílies acollidores ja que s’ha detectat la necessitat de poder enllaçar una sessió amb una altra, el fet de poder penjar el contingut d’alguna sessió, deixar constància dels dubtes de les famílies acollidores i poder respondre en línia i, en definitiva, aconseguir que quan s’acabi el programa de formació quedi alguna cosa amb finalitat educativa que les famílies podran continuar utilitzant.
També hem encetat el tema de la gestió positiva del conflicte. Com es pot anar veient en les diferents fitxes d’avaluació he variat les activitats d’alguna sessió i sobretot, he canviat l’ordre i m’he adonat que serà impossible, amb les sessions de les que disposo, de treballar tots els temes proposats, així que he hagut d’anar adaptant sobre la marxa les sessions.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació? La primera part en la que s’ha presentat el blog a les famílies i els hem ensenyar a utilitzar-lo hem estat a la sala d’ordinadors on cada persona tenia el seu propi ordinador per a treballar. Quan hem acabat aquesta primera part, hem tornat a la sala on normalment ens trobem i hem encetat una nova activitat.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió? Mentre estaven fent l’escultura, han reflexionat tant els que feien de personatges com els que feien d’observadors. Han tingut l’oportunitat de posar-se en una altra postura dins de la dinàmica familiar de l’acolliment i han reflexionat sobre els diferents punt de vista que pot tenir un mateix conflicte, sobretot, com pot afectar als infants i adolescents i com han d’actuar com a acollidors.
Una sessió molt profitosa!
Objectius de la sessió:
S’ha complert l’objectiu nou d’avui de crear motivació i veure el blog com una eina útil i també hem situat el conflicte, tema que les famílies feia dies que estaven reclamant de tractar.
Dinamització del grup:
En aquestes alçades el grup funciona ja molt bé i fins i tot, podria dir que s’autoregula i cada vegada fa menys falta que intervinguem els professionals per a que participin de forma ordenada en totes les activitats i hi participin tots.
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
Les famílies han demanat tornar a tenir una estona més la sala dels ordinadors el proper dia per a poder tornar a practicar amb el blog.
La veritat és que ja hi ha hagut alguns canvis respecte al pla de treball. He canviat l’ordre d’algunes de les activitats i sobretot, he hagut d’adaptar les sessions planificades ja que el que he observat és que no dona temps de fer tot el que estava planificat. Les famílies participen de forma molt activa en les sessions. Es nota que tenen molta necessitat d’abocar tot allò que han viscut, el que els preocupa, els seus dubtes i també els seus progressos.
La intervenció grupal està sent tot un èxit, les famílies s’han conegut, han agafat confiança entre elles i això ha provocat que a les sessions s’arribi a un nivell de profunditat en les seves reflexions que resultat idoni per a treballar les qüestions que es plantegen.
Estic reben el suport i la col·laboració d’una educadora de l’EAIA. Una sola persona no podria portar a terme les sessions ja que s’han d’anar posant vídeos, presentacions de power point, s’ha d’anar escrivint a la pissarra i s’ha de controlar i dinamitzar el grup. És un grup en el que tots els participants tenen molta iniciativa i que de seguida que tenen l’oportunitat intervenen oferint la seva visió i experiència d’allò que s’està tractant. El que hem de fer constantment és moderar aquestes intervencions per tal de poder seguir amb les activitats planificades.
Les famílies estan assistint de forma regular a les sessions, i valoren molt positivament el projecte.
Una qüestió la qual em fa reflexionar és que realitzant aquest curs encara m’he apropat més a aquestes famílies i a la seva realitat diària i em planteja el límit de la meva intervenció tant com a psicopedagoga com, com a educadora de l’equip de l’EAIA. S’està arribant a una profunditat que es podria tractar gairebé d’un grup terapèutic pel qual no em sento preparada d’actuar. També està agafant alguna característica pròpia d’un grup d’autoajuda. Per aquesta raó em veig obligada a reconduir algunes situacions que sorgeixen de forma espontània en el grup. Ja hem rigut, plorat, ens hem posat nerviosos, ens hem relaxat... És nota que els temes que es tracten són temes que toquen de ben d’aprop a les famílies i que són necessaris de treballar.
______________Avaluació de les sessions 5 i 6 (3 i 10. 11.10)
Sessió: 5 i 6. Les Relacions amb els pares biològics. Visites.
Assistents: El dia 3 assisteixen 9 persones i el dia 10, 11 persones.
Estructura de la sessió:
Es tracta de dues sessions en les quals vam treballar el mateix tema amb diferents activitats. És un tema que és molt important de tractar amb les famílies acollidores ja que és una qüestió que els preocupa molt, que els provoca diferents sentiments contradictoris, culpabilitats, etc.
- S’ha presentat adequadament? Els acollidors de seguida han entès el tema i la dinàmica de les activitats.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació? Sí, encara que hem hagut d’allargar el tema d’aquesta sessió en dues tardes ja que ens hem adonat que és un tema que té una rellevància especial i que els participants tenen necessitat de tractar.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió? Els participants s’han hagut d’enfrontar a les situacions més dures que suposa un acolliment com pot ser el fet de mediar entre els pares biològics dels infants i els mateixos infants, cosa que pot ser molt difícil depenent sobretot de l’estat dels pares i de l’edat de l’infant.
Objectius de la sessió:
Els acollidors han pogut veure i comprovar la importància de tenir bona relació amb els pares, encara que costi molt, sempre pensant en el benestar dels infants.
Dinamització del grup:
Els participants han explicat una mica amb més profunditat la història dels pares dels infants que tenen acollits i com són les seves relacions. Això ha provocat moments molt emotius en els quals alguna acollidora ha hagut de parar de parlar ja que li afectava molt el que estava relatant. En tot moment tots els participants han respectat l’explicació de tot, han escoltat i fins i tot s’han intercanviat frases d’ànims i de suport.
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
Avui s’ha presentat una idea nova als acollidors que hem pensat mentre anàvem desenvolupant el projecte: el fet d’engegar un blog on els participants del projecte poguessin anar trobant algunes de les conclusions de les sessions que es van fent i també, sobretot , un espai per a compartir, reflexionar, llençar preguntes, etc. És una manera de lligar una sessió amb una altra, de participació entre sessions i de deixar “alguna cosa” en marxa quan el projecte s’acabi. Les famílies han dit que no saben utilitzar gaire els ordinadors però que els faria il·lusió provar, així que per a la setmana vinent, demanarem la sala d’ordinadors per a posar en marxa el blog de les famílies acollidores.
______________Avaluació de la sessió 4 (27.10.10)
Sessió: 4. Els Estils Educatius
Assistents:
Han assistit 11 participants dels quals, 3 senyors i 8 senyores.
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament? Aquest tema s’ha entès de seguida que s’ha exposat.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació? S’ha hagut de tallar en algun moment la conversa entre els participants ja s’estava allargant massa i havíem de passar a la següent activitat.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió? Els assistents de seguida s’han sentit molt identificats amb el contingut de la sessió i han expressat que els passa el mateix que els passa als personatges del vídeo.
Objectius de la sessió:
Tots els acollidors i acollidores expressen que posen límits i normes als infants i adolescents que tenen acollits, però també han reconegut que les estratègies que utilitzen potser les podrien millorar en alguns aspectes.
Dinamització del grup:
Les característiques d’aquest grup fan que a l’hora de dinamitzar-lo haguem de tenir en compte qüestions com el torn de paraula, que no s’interrompin entre ells, que escoltin més les intervencions dels altres en lloc de voler parlar tota l’estona. Però, la veritat és que no costa massa, a més a més, en aquest punt ja que els participants han agafat confiança, s’estan donant consells entre ells.Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
Hem acabat les activitats d’aquesta sessió, així que a la propera sessió es pot començar nova temàtica.
Observacions:
Realment s’està aconseguint allò que m’havia proposat a l’hora de dissenyar el format d’intervenció i de posada en pràctica d’aquest projecte, però he detectat alguns perills com:
· El fet que les famílies aboquin les seves dificultats, no vol dir que els hem de donar resposta immediata ni com a dinamitzadores del programa ni com a professionals de l’EAIA. Ens hem d’esforçar tots a veure aquest espai com un espai de trobada i de reflexió, molt diferent a l’espai d’entrevista amb l’EAIA.
· El grau de confiança i l’apropament que estic realitzant en vers aquestes famílies podria provocar un greuge comparatiu amb les famílies amb les quals treballem però no estan participant al curs.
· El mateix fet de crear aquesta relació “nova” entre professionals i usuàries fa que alguns aspectes de la meva feina potser em siguin més difícils d’abordar a partir d’ara. La nostra feina és de suport, però també de control i d’exigir en alguns casos coses que creiem important per als infants i penso que potser aquest paper l’ha de fer un professional més distant a les famílies.
______________Avaluació de la sessió (20.10.10)
Sessió: 3. Aspectes Diferencials (2)
Assistents:
Avui han assistit 10 participants, dels quals 2 senyors i la resta senyores.
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament?
Avui les activitats les hem anat presentant, però no ha calgut presentar pròpiament el tema ja que és continuació de l’anterior.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació?
Hem fet les activitats planificades, hem treballat les condicions de l’acolliment i les responsabilitats de diferents qüestions.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió?
S’ha provocat una reflexió i s’ha arribat, entre tots, a conclusions força interessant. Hem plantejat situacions de la seva vida quotidiana i decisions que tots han hagut de prendre en algun moment respecte als infants acollits i de qui té l’última paraula en aquestes decisions, si són els pares, els acollidors o l’administració. La principal conclusió ha estat que en les coses més transcendents sempre ha de ser infància la que doni el vist i plau, i tot el demés els propis acollidors, els pares dels infants tutelats tenen molt poc marge de decisió per no dir cap.
Objectius de la sessió:
S’ha assolit l’objectiu de conèixer quines són les responsabilitats i el paper que juguen els diferents agents dins de l’acolliment en família extensa i els drets i els deures dels acollidors. S’ha treballat d’una forma amena en la que han estat els propis participants els que han tret les conclusions, després de realitzar les activitats.
Dinamització del grup:
Han participat tots de forma activa, han plantejat també més situacions per ajudar a entendre algunes qüestions, han fet preguntes de tot allò que no els quedava clar. S’ha creat un ambient de confiança molt bo que propicia que els acollidors estan explicant moltes coses de la seva pròpia experiència, encara que a vegades s’arriba a un nivell de profunditat que pot ser perillós i que hem de controlar.
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
Em fet ja totes les activitats planificades per a aquests objectius, així que el proper dia ja que es pot encetar un nou tema.
______________Avaluació de la sessió 2 (13.10.10)
Sessió: 2. Aspectes diferencials. (Pluja d’idees, vídeo, avantatges i inconvenients de l’acolliment)
Assistents:
9 persones, 6 senyores i 3 senyors.
El fet de diferenciar entre senyores i senyors ho trobo significatiu ja que vull fer constar l’assistència dels senyors, avis i oncles acollidors, que s’impliquen també en totes les qüestions relacionades amb l’acolliment tant dins com fora de casa.
Estructura de la sessió:
Avui hem començat fent una petita dinàmica per tal que els participants es recordin de tots els noms dels seus companys abans de posar-nos en matèria. Hem fet l’activitat de la frase maleïda adaptada als noms, així tots han hagut de dir el seu propi nom i els dels seus companys. Tots han participat de bon grat.
- S’ha presentat adequadament?
Hem presentat les activitats de manera que hem explicat tot el que es faria abans de començar per tal d’estructurar la sessió i que els participants sàpiguen una mica per sobre què és el que es pretén fer durant tota la sessió.
La pluja d’idees sobre l’acolliment l’hem reforçat amb una fitxa en la que ells mateixos havien de fer primer una reflexió personal per després posar-la en comú. Hem escrit a la pissarra els avantatges i incontinents que han sortit i finalment hem vist el vídeo en que altres famílies acollidores opinaven sobre el mateix tema.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació?
Per tal d’acabar la primera activitat i passar a la següent ha calgut que com a dinamitzadora se la sessió demanés als participants que anessin acabant en les seves intervencions. És un grup que participa molt i costa “tallar” les discussions que sorgeixen de forma espontània. Algunes discussions, només fem de moderadors i deixem que segueixen ja que ens sembla que és interessant i que es tracta el tema en qüestió, però d’altres en les que no passa això les hem de tallar per a poder continuar amb les activitats planificades. Hem pensat anotar aquests temes que sorgeixen espontàniament i si no estan penats de tractar en cap sessió, pensar la manera de treballar-los.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió?
Sí, han sortit moltes qüestions interessants en relació als avantatges i inconvenients de l’acolliment. És interessant destacar la diferència que hi ha hagut en aquestes reflexions entre les famílies que ja fa temps que tenen l’infant acollit i les famílies en les quals l’acolliment s’ha constituït fa poc.
Objectius de la sessió:
El primer objectiu d’aquesta sessió s’ha complert sense cap dubte. S’ha reflexionat profundament sobre el tema. El segon objectiu es decideix deixar-lo per a la propera sessió ja que no hi ha hagut prou temps per a desenvolupar totes les activitats planificades.
Dinamització del grup:
El grup és molt participatiu. Es demostra la necessitat d’aquestes famílies d’abocar tot allò que els preocupa respecte l’acolliment i el fet que se senten recolzades tant per l’EAIA com per les altres famílies.
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
La propera sessió s’ha de començar amb l’activitat que avui no s’ha pogut fer.
Observacions:
La sessió d’avui ja s’ha fet en una nova ubicació que no és la mateixa que la de la primera sessió per qüestió de gestió de sales del Centre Cívic. La d’avui l’hem fet per primera vegada a Bonavista. Les famílies no han tingut problema per a trobar-ho i s’hi ha sentit a gust. Hem disposat del material necessari.
______________Avaluació de la sessió 1
Sessió: 1 Inauguració del curs i ens presentem
Assistents: Assisteixen 12 participants de 10 famílies, l’equip de l’EAIA al complert, la cap d’àrea de serveis socials, el coordinador de projectes de l’IMSST i la cap territorial del SAIA de Tarragona.
L’assistència en aquest primer dia, pel que fa a participants és un èxit.
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament? Avui s’havia de presentar el projecte en general. Penso que les famílies han copsat la idea general del projecte i els ha agradat que també vinguessin en el dia de la presentació representants de la institució i, sobretot, la cap d’infància que és qui firma totes les resolucions i permisos de les famílies acollidores. Les famílies han dit que els ha agradat posar cara a aquesta persona i els ha fet sentir importants.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació? Això ha costat força ja que les famílies venen amb moltes ganes d’explicar cadascú la seva situació i les seves intervencions s’han allargat molt i algunes ocasions s’ha hagut d’interrompre d’una forma més o menys forçada per tal de poder continuar amb les activitats planificades.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió? En aquest primer dia la intenció no era tant de provocar una reflexió, però si ha estat així, les famílies s’han sentit acompanyades i han vist que molt a prop seu passen coses molt semblants a la seva situació o, fins i tot, pitjors i això penso que ha ajudat a relativitzar la pròpia situació de dificultat.
Objectius de la sessió:
Els objectius plantejats per aquesta sessió s’han aconseguit sense cap dubte, les famílies s’han conegut, han exposat cadascuna una mica la seva història respecte l’infant que tenen acollit i han entès bastant el que s’anirà treballant en les properes sessions.
Dinamització del grup:
El grup ha estat motivat durant tota la sessió. Hem aprofitat les seves intervencions per a introduir temes que aniran sorgint al llarg del projecte. S’ha creat un ambient molt comunicatiu entre els participants i s’ha creat un interès per a seguir assistint a les sessions.
El que ha costat més ha estat el fet d’intentar que les intervencions de cada família fossin més o menys del mateix temps. Ens hem trobat en que dues de les participants han monopolitzat en alguns moments.
Tots els participants han participat de forma activa, han explicat la seva situació familiar sense cap tipus de pudor, s’han sentit en tot moment a gust i s’ha creat un clima de confiança que serà imprescindible per a poder seguir amb aquest treball.
Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
Sobretot intentar moderar les intervencions de cadascun dels participants de forma que siguin més o menys de la mateixa estona i que no siguin sempre les mateixes persones les que més intervenen.
Observacions:
S’han fet justificants de feina a una de les famílies que ha demanat permís a la feina per a poder assistir al curs.
______________Preparació de la primera sessió:
Hem fet una reunió per acabar de perfilar el que es durà a terme en la primera sessió del programa de formació.
S'ultimen últims detalls abans de posada en pràctica com l'enviament de les cartes a les famílies per a convocar-les formalment, el pressupost, el material, confirmació de la sala on es durà a terme el programa, etc.
També concretem el temps que es dedicarà als polítics que hem convidat per a la presentació del programa. Esperem que surti tot tal i com està planificat.
______________Fase 1: Detecció de necessitats i Diagnòstic inicial
Per a aquesta fase s’ha necessitat vàries reunions entre els professionals de l’equip de l’EAIA.
S’han acotat algunes característiques molt significatives de les famílies acollidores extenses:
· L’acolliment no és planificat
· A vegades l’acolliment és per compromís, obligació o per reforçar vincles
· Moltes vegades hi ha dificultats de relació amb els progenitors
· Existeixen sentiments de culpabilitat entre els acollidors
· La majoria són avis i àvies i aquestes últimes la figura de cuidadora principal dels infants
· Tendeixen a tenir ingressos limitats
· Tendeixen a tenir un nivell d’estudis baix
· Els acollidors són més grans que els pares
· Existeix la responsabilitat de mantenir el nen en contacte amb la família biològica
· Hi ha moltes pors de cara a l’acolliment per les característiques d’aquest, com és sobretot, la temporalitat.
Aquestes catequístiques denoten ja les necessitats específiques més importants de les famílies acollidores extenses, que són molt diferents de les famílies alienes.
Es fa també una reunió en la que es repassen tots els casos d’acolliment ja siguin provisionals com no, la seva situació actual respecte l’acolliment i la disponibilitat dels acollidors.
Entre tot l’equip es realitza un llistat de les famílies que podrien participar al projecte.
L’EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència) Municipal de Tarragona posa per primera vegada en pràctica el Programa de Formació editat per Fundació “La Caixa”, adaptant-lo a les característiques de les famílies participants i dels infants acollits.
Es tracta d’una sessió setmanal de dues hores que es durà a terme fins a final d’any, en les que es posaran en joc les vivències, emocions i dificultats de les famílies acollidores participants.
Els principals objectius del programa són, els d’apropar més les famílies als tècnics i el d’oferir un suport grupal en el que es treballaran tots els aspectes de l’acolliment en família extensa. Les famílies tindran l’oportunitat de compartir les seves experiències i d’aprendre les unes de les altres. Fins ara tot aquest treball ja es feia des de l’EAIA, però sempre de forma individual amb cada família.
