Reflexions...

Ja portem 7 sessions de formació amb les famílies. Estic ja a la meitat de la posada en pràctica del projecte. (Aniré penjant les fitxes d’avaluació de cada sessió per tal que es pugui veure de manera més concreta com estant anant) Ara és moment de fer una avaluació en més profunditat de com s’està desenvolupant i de si es proposen alguns canvis en la seva dinàmica o continguts.
La veritat és que ja hi ha hagut alguns canvis respecte al pla de treball. He canviat l’ordre d’algunes de les activitats i sobretot, he hagut d’adaptar les sessions planificades ja que el que he observat és que no dona temps de fer tot el que estava planificat. Les famílies participen de forma molt activa en les sessions. Es nota que tenen molta necessitat d’abocar tot allò que han viscut, el que els preocupa, els seus dubtes i també els seus progressos.
La intervenció grupal està sent tot un èxit, les famílies s’han conegut, han agafat confiança entre elles i això ha provocat que a les sessions s’arribi a un nivell de profunditat en les seves reflexions que resultat idoni per a treballar les qüestions que es plantegen.
Estic reben el suport i la col·laboració d’una educadora de l’EAIA. Una sola persona no podria portar a terme les sessions ja que s’han d’anar posant vídeos, presentacions de power point, s’ha d’anar escrivint a la pissarra i s’ha de controlar i dinamitzar el grup. És un grup en el que tots els participants tenen molta iniciativa i que de seguida que tenen l’oportunitat intervenen oferint la seva visió i experiència d’allò que s’està tractant. El que hem de fer constantment és moderar aquestes intervencions per tal de poder seguir amb les activitats planificades.
Les famílies estan assistint de forma regular a les sessions, i valoren molt positivament el projecte.
Una qüestió la qual em fa reflexionar és que realitzant aquest curs encara m’he apropat més a aquestes famílies i a la seva realitat diària i em planteja el límit de la meva intervenció tant com a psicopedagoga com, com a educadora de l’equip de l’EAIA. S’està arribant a una profunditat que es podria tractar gairebé d’un grup terapèutic pel qual no em sento preparada d’actuar. També està agafant alguna característica pròpia d’un grup d’autoajuda. Per aquesta raó em veig obligada a reconduir algunes situacions que sorgeixen de forma espontània en el grup. Ja hem rigut, plorat, ens hem posat nerviosos, ens hem relaxat... És nota que els temes que es tracten són temes que toquen de ben d’aprop a les famílies i que són necessaris de treballar.