Projecte:
"Programa de Formació per a famílies acollidores"

Aquest projecte que forma part del Practim I de psicopedagogia que estic cursant a la UOC, s'emmarca dins de la meva feina a l'EAIA Municipal de Tarragona com a estratègia innovadora d'intervenció grupal amb les famílies que tenen acollit un infant o adolescent amb el qual tenen alguna relació de parentiu.

______________Avaluació de la sessió 4 (27.10.10)

Sessió: 4. Els Estils Educatius

Assistents:
Han assistit 11 participants dels quals, 3 senyors i 8 senyores.
Estructura de la sessió:
- S’ha presentat adequadament? Aquest tema s’ha entès de seguida que s’ha exposat.
- S’ha acabat una activitat i començat la següent sense forçar la situació? S’ha hagut de tallar en algun moment la conversa entre els participants ja s’estava allargant massa i havíem de passar a la següent activitat.
- S’ha provocat una reflexió entre els participants de la sessió? Els assistents de seguida s’han sentit molt identificats amb el contingut de la sessió i han expressat que els passa el mateix que els passa als personatges del vídeo.
Objectius de la sessió:
Tots els acollidors i acollidores expressen que posen límits i normes als infants i adolescents que tenen acollits, però també han reconegut que les estratègies que utilitzen potser les podrien millorar en alguns aspectes.
Dinamització del grup:
Les característiques d’aquest grup fan que a l’hora de dinamitzar-lo haguem de tenir en compte qüestions com el torn de paraula, que no s’interrompin entre ells, que escoltin més les intervencions dels altres en lloc de voler parlar tota l’estona. Però, la veritat és que no costa massa, a més a més, en aquest punt ja que els participants han agafat confiança, s’estan donant consells entre ells.Aspectes que cal tenir en compte per a la propera sessió:
Hem acabat les activitats d’aquesta sessió, així que a la propera sessió es pot començar nova temàtica.
Observacions:
Realment s’està aconseguint allò que m’havia proposat a l’hora de dissenyar el format d’intervenció i de posada en pràctica d’aquest projecte, però he detectat alguns perills com:
· El fet que les famílies aboquin les seves dificultats, no vol dir que els hem de donar resposta immediata ni com a dinamitzadores del programa ni com a professionals de l’EAIA. Ens hem d’esforçar tots a veure aquest espai com un espai de trobada i de reflexió, molt diferent a l’espai d’entrevista amb l’EAIA.
· El grau de confiança i l’apropament que estic realitzant en vers aquestes famílies podria provocar un greuge comparatiu amb les famílies amb les quals treballem però no estan participant al curs.
· El mateix fet de crear aquesta relació “nova” entre professionals i usuàries fa que alguns aspectes de la meva feina potser em siguin més difícils d’abordar a partir d’ara. La nostra feina és de suport, però també de control i d’exigir en alguns casos coses que creiem important per als infants i penso que potser aquest paper l’ha de fer un professional més distant a les famílies.